«TTIP» són les sigles en anglès del TRANSATLÀNTIC TRADE AND INVESTMENT PARTNERSHIP, un acord que està negociant la UE amb els EUA amb l'objectiu d'aprovar una nova regulació del comerç i les finances a ambdues bandes de l'Atlàntic que unifiqui criteris , i que afectaria la població en diversos àmbits:

 

- Agricultura i consum: Es pretén garantir sense cap control l'entrada a la UE dels aliments transgènics (OGM), la carn de vedella i pots tractats hormonalment amb químics nocius per a la salut humana i fins i tot cancerígens, com ara la Somatotropine Bovina Recombinat o el Clorhidrat de Ractopamine, o el pollastre esterilitzat amb clor,que actualment són legals a EEUU però no a Europa. A més a més, es vol regular la reducció o eliminació dels aranzels, la qual cosa portarà als agricultors europeus a una competència injusta i desequilibrada per part de les grans coporacions agroindustrials americanes. És a dir, perdríem encara més sobirania alimentària.

- Drets laborals i política social. En aquests matèria la «harmonització» reglamentària passa per malmenar en extrem el «model social i de dret laboral europeu» i equiparar-la amb la nord-americana, molt més precària i, en alguns casos, inexistent. Els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació dol·lectiva, i si es signa el TTIP a Europa passaríem a estar al mateix nivell.

- Dret als serveis d'inetrès públic. Debilitar les normes europees establertes per als serveis d'interès públic és un dels objectius. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d'aigua , o limitaria fortament les opcions per a l'adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials.

- Desprotecció meddiambiental. Eliminar algunes normes i regulacions en nom de la pretesa «harmonització» d'estàndards, és a dir, desregular més els mercats. Està en perill el principi de precaució europeu, clau per la política europea mediambiental, amb greus conseqüències sobre la salut i la seguretat de les persones i el medi ambient. Aquí afectarà clarament amb la «lliure pràctica» de les prospeccions petrolieres.

- Privatització de la sanitat i la salut. Les negociacions van el sentit d'obrir la contractació pública a l'engròs de serveis de salut a la inversió privada i a la competència estrangera. A més a més incrementaran els preus de les medicines i els serveis de salut, fent-los menys assequibles a la ciutadania.

- Cultura. La protecció de l'excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s'inclogui l'excepció cultural en els esborranys del TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

- Acords comercials bilaterals. El TTIP promouria la carrera mundial d'acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l'any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d'influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

- Instauració d'un tribunal privat per a resoldre les controvèrsies inversora-estat, que no tindria en compte les lleis pròpies del país on hi ha la demanda. Per exemple, un touroperador podria demandar al govern si es decidís implantar un impost mediambiental, i exigir una indemnització milionària.

Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut, financers, entre altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats ha estat desastrosos: sancions milionàries a Austràlia per la legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l'energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d'hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses, no defensors de la llei i la pròpia democràcia.

- El Consell de Cooperació Regulatòria. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d'elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representats d'empreses, tindran l'oportunitat d'»analitzar» prèviament possibles impactes d'aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços legislatius, fins i tot abans que s'engeguin.

 

 

Per tot això, el Grup Municipal de la CUP proposa al Ple de la Seu d'Urgell l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: Instar a l'ajuntament a declarar la Seu municipi lliure del TTIP i no aplicar la legislació que se'n derivi que seria letal en l'economia alt urgellenca i els drets dels veïns i veïnes.

SEGON: Instar a l'ajuntament a Col·laborar amb aquelles iniciatives que van encaminades a aturar-lo.

TERCER: Instar al Consell Comarcal de l'Alt Urgell i a la Generalitat de Catalunya perquè facin una declaració de rebuig a l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió entre la Unió Europea i els Estats Units.

QUART: Instar al Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l’actual text d’ l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió entre la Unió Europea i els Estats Units.

CINQUÈ: Instar al Govern de l’Estat a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió i l’estat de les negociacions.

 

SISÈ: Traslladar aquests acords al Consell Comarcal de l'Alt Urgell, al Govern de Generalitat, al Ministeri d’Afers Exteriors, i als grups parlamentaris del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol i del Parlament Europeu, a la Defensora del Poble Europea i a la Comissió Europea.

SETÈ: Instar a les autoritats competents a desplegar un ampli debat a tots els nivells, comptant amb les organitzacions sindicals, professionals i amb els ciutadans i ciutadanes.

 

 

 

 

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE LA SEU D'URGELL

La Seu d'Urgell, a 4 de maig de 2016