MOCIÓ DEL MÓN LOCAL EN DEFENSA DE L’ACOLLIDA DE LES PERSONES REFUGIADES

 

Després del 19 d’abril de 2015, data en què es va enfonsar un vaixell amb centenars de persones que fugien dels seus països cercant refugi camí d’Europa, es va despertar una onada d’indignació i rebuig de part de la ciutadania europea a la manca de resposta dels Estats amb les persones refugiades. Llavors molts ajuntaments catalans van mostrar la seva solidaritat amb els refugiats i amb el municipi de Lampedusa, que esdevindria la principal administració pública que oferia acollida, aixopluc i assistència a les persones que cercaven refugi, sense tenir-ne les competències ni els recursos.

 

Actualment hi ha 65,3 milions de persones desplaçades per conflictes bèl·lics i vulneracions de drets humans: 21,3 són les anomenades refugiades i 40,8 desplaçades internes. A més, cal sumar les persones afectades per desastres naturals i altres que són els anomenats “migrants econòmics”. Un total de més de 220 milions de persones han hagut de fugir de casa seva, segons Oxfam Intermón.

3.632 persones han perdut la vida al mar Mediterrani en el que portem d’any (12 octubre), això vol dir que segurament a hores d’ara ja hem superat el nombre de morts de l’any passat, 3.700 persones. La Mediterrània s’està convertint en una fossa comuna precisament perquè els estats no volen aplicar les vies segures i legals d’accés al territori que evitarien aquesta massacre, com ara la petició d’asil en ambaixades i consolats en països d’origen o de trànsit, la concessió de visats o l’aplicació dels programes de reunificació familiar.

L’any passat vam ser testimonis del deplorable regateig de quotes que es va produir entre els membres de la Unió Europea. De les 16.000 reubicacions acceptades per l’estat espanyol en un principi, es va rebaixar a la xifra final de 6.647. De moment n’han arribat només 313. El ministeri d’exteriors s’excusa dient que no volen venir a Espanya. Aquesta afirmació  queda desmentida quan veiem que actualment l’estat té 19.200 sol·licituds pendents de ser acceptades. És inadmissible que no es facin efectives de manera immediata. A més, el govern espanyol denega el 68,5% de peticions d’asil. Volem posar de manifest que les quotes són una perversió del dret a l’asil ja que suposen una mercantilització d’aquest dret humà recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans.

És, per tant, una manca de voluntat política. Només cal veure quant s’ha gastat l’Estat en protecció de fronteres i quant en asil: 290 milions d’euros front a 10 milions entre el 2008 i el 2013.

Davant aquesta massacre des del món local no podem continuar mirant cap un altre costat fent tan sols declaracions de bones intencions, cal començar a treballar independentment del govern espanyol que ja ha demostrat sensibilitat i voluntat nul·la d’aturar la tragèdia,  treballant si cal amb el teixit social organitzat per realitzar les accions conjuntes per tal de fer efectiva la acollida de les persones refugiades al territori català i a la Seu d’Urgell.

 

Per això, acordem:

 

• Declarar la Seu d’Urgell municipi compromès amb les persones refugiades i expressar-ho públicament mostrant una pancarta a la façana del consistori amb el lema “Refugiades benvingudes”.

 

• Exigir a l’administració general de l’Estat que els municipis disposin dels recursos econòmics necessaris per garantir l’acollida de les persones refugiades.

 

• Exigir a l’Estat Espanyol que estableixi un mecanisme per reubicar tots els sol·licitants d’asil, independentment de la seva nacionalitat i sense quotes màximes i que sigui respectuós amb el component de voluntarietat de la Convenció de Ginebra.

 

• Exigir a l’Estat Espanyol asseguri vies segures i legals, augmenti les operacions de rescat i salvament al mar, garanteixi protecció i assistència durant el camí.

 

• Manifestar el compromís del món local d’oferir els municipis territori d’acollida i protecció, adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.

 

• Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil.

 

• Garantir que s’apliquin els mateixos criteris que a la resta de la població a l’hora de demanar ajuts socials.

 

• Treballar en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones migrades –per motius polítics, bèl·lics, econòmics o altres-, donant suport a entitats i plataformes de suport als refugiats per dur a terme accions de sensibilització per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.  

 

• Que plataformes de suport a les refugiades participin de manera activa al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació (CMSC) per tal de realitzar el seguiment dels acords d’aquesta moció i impulsar iniciatives que persegueixin els mateixos fins.

 

• Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a Amnistia Internacional Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea.

 

 

La Seu d’Urgell, 14 de novembre del 2016