LA CUP DE LA SEU DEMANA AL PLE QUE ELS PISOS DEL BANC DOLENT, SAREB, ES POSIN EN LLOGUER SOCIAL DE FORMA PERMANENT, COM A MESURA PER PALIAR L’EMERGÈNCIA D’HABITATGE A LA SEU.
A l’anterior ple d’Octubre a l’apartat de precs per part del públic la PAH Alt Urgell va denunciar que hi havia un desnonament programat per la setmana següent i que encara s’estava buscant un habitatge en règim de lloguer social.
L’habitatge digne és una necessitat bàsica que com a societat hem de ser capaços de garantir, i cada vegada més famílies es veuen obligades a marxar de casa seva per la impossibilitat d’afrontar els preus d’hipoteques i lloguers desorbitats fruit d’una estafa perfectament organitzada per part de bancs i especuladors, l'anomenada bombolla immobiliària. Estafa legalitzada i protegida per l’estat i els seus polítics que han legislat a favor de bancs i especuladors.
Després de la incansable lluita de la PAH i els moviments socials, s’aprovà la llei 24/2015 que entre altres, obliga als bancs i grans propietaris que posin en lloguer social per un període de 3 anys els pisos que porten més de dos anys desocupats. Fa unes setmanes la mateixa PAH a través de la seva campanya d’Obra Social presentava un llistat provisional de pisos de la SAREB, el banc dolent pagat amb diner públic que s’ha dedicat a rescatar els bancs comprant-los pisos amb diner de tots i totes. A la Seu de moment la PAH ha detectat 5 pisos de la SAREB i 2 més a Castellciutat.
Per tot això, i pendents que l’ajuntament finalitzi l’estudi sobre el parc d’habitatges desocupats de la Seu, que permetrà conèixer la totalitat de pisos buits propietats dels bancs i grans propietaris, des de la CUP la Seu presentem aquesta moció per aconseguir amb urgència que els 7 pisos de la SAREB al nostre municipi passin a ser de forma permanent del Parc d'habitatge de lloguer social per ser gestionats pel propi municipi.
MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP DEMANANT LA TERRITORIALITZACIÓ DE LA GESTIÓ DELS ACTIUS DE LA «SAREB» I DELS HABITATGES BUITS PROPIETATS DE BANCS I EMPRESES, QUE PERMETI LA SEVA POSADA EN LLOGUER SOCIAL.
INTRODUCCIÓ
L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge, de manera que la traducció ha estat milers de desnonaments als Països Catalans i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial i l'Institut Nacional d'Estadística des de 2007 i fins 2014, a l'Estat Espanyol, s'han iniciat més de 600.000 processos d'execucions hipotecàries, de les quals 119.613 a Catalunya. Entre l'1 d'abril i el 30 de juny del 2015 es van fer 18.739 execucions hipotecàries a tot l'Estat, només 10 menys que en el mateix període del 2014. El 23% del total van tenir lloc a Catalunya. En molts casos, aquests procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres.
Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe «Emergencia Habitacional en el estado español», elaborat per l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 - i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent-.
La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.
L’empitjorament d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses de subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol –Santander, BBVA, Caixabank, Popular i Sabadell– van tancar l’any 2013 amb un benefici de 7.674 milions d’euros. Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics, ja que des de l’inici de la crisi les administracions públiques han transferit vora 165.000 milions d’euros a les entitats financeres. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius a l'anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social, ans al contrari, ja que segons l’informe «Emergencia habitacional en el Estado español», de l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes públiques
La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que reiteren l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i el 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Mitjançant el Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, al desembre del 2012 es va constituir la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Restructuració Bancària (SAREB, banc dolent), entitat per gestionar els actius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs nacionalitzats.
El Síndic de Greuges per donar resposta a la problemàtica generada per dificultats en el pagament de l’habitatge habitual, amb col·laboració de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, del Col·legi de Notaris de Catalunya, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de Càrites Diocesana de Barcelona i entitats financeres ha elaborat un informe amb diverses propostes relacionades amb la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Restructuració Bancària (SAREB) en considerar que aquests actius tòxics són propietat de l’Estat pel fet de pertànyer a les caixes nacionalitzades. En el moment actual els bancs intervinguts són: Bankia, Catalunya Caixa, NovaCaixa Galícia i Banco de Valencia.
Atès que la SAREB té la missió de comprar actius tòxics amb diner públic i capital privat amb un mínim del 50% (el capital públic representa un 45% del fons total, i el capital privat un 55%).
Atès que el capital privat que entra a la SAREB tindrà possibilitat de demanar préstecs avalats amb fons públics.
Atès que aquests actius es posaran a la venda en el mercat per tal que els fons d’inversió especulatius, que en molts casos seran estrangers, puguin comprar-los.
Atès que d'aquesta manera s'aconsegueix eliminar dels bancs els actius tòxics que provoquen desconfiança i així facilitar que se'ls torni a donar crèdit en el mercat interbancari.
Atès que els legisladors europeus i els espanyols amb la SAREB estan establint un marc de sanejament de caràcter comptable i financer per a les entitats financeres intervingudes, però no estan establint cap tipus de normes sobre la conveniència de destinar els immobles a algun tipus de finalitat social. És a dir, no estableixen cap tipus de marc relatiu a una necessària i imprescindible política urbanística i d’habitatge
Atès que la creació de la SAREB origina la possibilitat de disposar d’un parc públic o social d’habitatge de lloguer i una oportunitat històrica irrepetible i d’una màxima responsabilitat social.
Per tots aquests motius, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) la Seu d'Urgell, proposa, a tots els grups municipals amb representació al ple municipal, que l’Ajuntament de la Seu d'Urgell, adopti els següents ACORDS:
PRIMER.- Instar al Ministerio de Economía de l'Estat i al president del Congrés a fer possible la territorialització de la gestió de la SAREB i fer-la pròxima amb informació, transparència i participació, al conjunt de veïns i veïnes i al teixit associatiu de la ciutat.
SEGON.- Instar l’Ajuntament a finalitzar l’estudi endegat sobre el Parc vacant d’habitatge del municipi, amb data límit de 31 de gener del 2016, i vetllar per la implementació i el compliment de les mesures de foment de la desocupació permanent i injustificada d’habitatges tal i com estableix la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de Mesures Urgents per a Afrontar l’Emergència en l’Àmbit de l’Habitatge i la Pobresa Energètica, i/o la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge.
TERCER.- Instar a que el municipi de la Seu d'Urgell, dins del Parc vacant d’habitatge creï un Parc públic d’habitatges en règim econòmic assequible, que incorpori habitatges destinats al lloguer social i que sigui de gestió directa des del municipi per facilitar-ne la informació i transparència al ciutadà.
QUART.- Instar a l'ajuntament a ampliar aquest Parc públic d’habitatges en règim de lloguer social, amb l'aplicació i compliment de l'article 7 i la disposició final tercera de la llei 24/2015, que obliga a la cessió per tres anys, dels habitatges buits propietat de bancs i empreses que romanguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant almenys dos anys.
CINQUÈ.- Instar a l'ajuntament de la Seu d'Urgell a ampliar aquest Parc públic d’habitatges de lloguer social, amb la integració de la totalitat dels actius de la SAREB presents al municipi, com a actius pel lloguer social de forma PERMANENT, ja que entenem que al formar part de bancs i caixes rescatades i nacionalitzades ja han estat pagats pels ciutadans.
SISÈ.- Instar a l'ajuntament municipal i al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell a supervisar el compliment de l'article 5 i 6 i la disposició final segona de la Llei 24/2015, pel que fa al seguiment dels desnonaments, de manera que es garanteixi que no es poden produir desnonaments ni talls de subministraments que vinguin de grans tenidors d'habitatge o que puguin generar una situació de manca d’habitatge en persones i unitats familiars que es troben en situació de risc d’exclusió residencial; i pel que fa a l'aplicació de les sancions pertinents quan es produeixi una situació de manca d’habitatge.
SETÈ.- Que es traslladin els presents acords al govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats, al Govern i al Parlament de la Generalitat de Catalunya, al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, a HIULS i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l'Alt Urgell.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE LA SEU D'URGELL
La Seu d'Urgell, a 11 de novembre de 2015
Més d'un any després de presentar-se la moció de CUP LA SEU SOBRE LA GESTIÓ DELS ACTIUS PROPIETAT DELS BANCS I EMPRESES PER A LLOGUER SOCIAL -i ser aprovada per unanimitat en el ple del 11 de novembre de 2015- no tenim coneixement de que hi hagi compliment d’alguns dels punts acordats, i és per això que des del grup municipal de CUP la Seu volem preguntar a l'equip de govern sobre els punts que aborda la moció:
- En quin punt està la demanda de territorialització de la gestió dels pisos de la Societat de Gestió dels Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) què permetria disposar de la gestió dels pisos buits d'aquesta societat des del municipi?
- Com i quan es preveu fer pública la informació referent als habitatges buits que hi han a la Seu tan els procedents de la SAREB com els altres i que surten de l'estudi realitzat sobre el Parc vacant d’habitatge del municipi?
- Respecte als habitatges buits que tenim al municipi -que tenim constància a través de l'estudi sobre el Parc vacant d’habitatge del municipi- com s'implementaran i compliran les mesures acordades per evitar la desocupació permanent i injustificada d’habitatges que preveu la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge (a falta de poder aplicar la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de Mesures Urgents per a Afrontar l’Emergència en l’Àmbit de l’Habitatge i la Pobresa Energètica suspesa actualment)?
- En quin punt està la creació del parc públic de gestió municipal en règim econòmic accessible i de quins recursos es disposa?
- Pel que fa als desnonaments i subministraments, voldríem saber com es supervisa i garanteix el compliment de l'article 5 i disposició final segona de la Llei 24/2015 (actualment en vigor) de manera que es garanteixi que no es poden produir desnonaments ni talls de subministraments que puguin generar una situació de manca d’habitatge en persones i unitats familiars que es troben en situació de risc d’exclusió residencial.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE LA SEU D'URGELL
La Seu d'Urgell, a 8 de febrer de 2017
Finalment vam estar d'acord en afegir alguna modificació de caire funcional i terminològia a la moció presentada el 6 de novembre a registre, ja que en el punt d'acord 2 i 3, comptes de referir-nos al Pla Municipal d'habitatge, com a eina per a vetllar per la implementació i el compliment de les mesures de foment de la desocupació permanent i injustificada d'habitatges, fem referència a finalitzar l'estudi ja iniciat sobre el Pla vacant d'habitatge del municipi i que té com a data límit el 31 de gener del 2016. L'altra modificació fa referència a eliminar del punt d'acord 5é, la terminologia " sense limitació de 3 anys", que vam acceptar sempre i quant quedés remarcat la paraula PERMANENT en el text.