En l’assemblea oberta per parlar del projecte dels Jocs Olímpics al Pirineu apart d’exposar les idees bàsiques que es presentaven en el document oficial, hi van haver quadre debats sobre els temes següents: model de participació, infraestructures, model econòmic i promoció d’esportistes. A continuació es presenten les idees, pinzellades i comentaris que es van poder recollir en aquesta assemblea del dia 15 de febrer de 2014, realitzada al Centre Cívic “el Passeig” de la Seu d’Urgell.

MODEL DE PARTICIPACIÓ

• Els ciutadans del Pirineu són prou “grans i madurs” per decidir el que volen fer al seu territori, es comenta amb incredulitat el fet que a la ciutat de Barcelona sí que es proposes fer una consulta en canvi aquí tots els partits del consistori hi van votar a favor.

• Abans de decidir sobre un projecte el que s’hauria de fer es tenir en compte i fer partícips a la gent del territori.

• En els inicis de la redacció si que es va citar a una persona assistent en aquesta l’assemblea oberta per entrevistar-lo fer-li preguntes referents al Pirineu.

• La societat quan no té res més s’agafa a oportunitats com aquestes, encara que en situacions millors aquestes oportunitats ni les contemplarien.

• Hi ha la necessitat bàsica de pensar un model de Pirineu que no es basi en el turisme com a única o gran opció.

• La participació d’una part del Pirineu i una altra no, ha creat tensions entre territoris.

INFRAESTRUCTURES

• Les infraestructures sempre estan pensades per anar de nord a sud, per comunicar-nos amb les capitals (Lleida i Barcelona).

• S’han de pensat infraestructures que comuniquin el territori de forma transversals i el puguin vertebrar, no que les incomuniquin entre elles.

• Les futures infraestructures no poden anar a canvi d’agressions al territori de forma desmesurada.

• Abans de contemplar l’escenari dels jocs s’haurien de saber quines infraestructures necessita el territori i la seva gent per poder-les vincular amb els jocs.

• La gent està educada per anar sempre a les capitals a cobrir les seves necessitats, s’hauria de buscar la manera que les necessitats es desplacessin al territori, per tal de no dependre tant de les comunicacions i per poder reimpulsar el territori a tots els nivells.

MODEL ECONÒMIC

• El model en que sempre ens basem és el turisme i ara està estancat i ha arribat al seu límit, els jocs són una mare de reimpulsar una estratègia caduca. 
• L’estament polític ”clàssic” només fa que tapar forats i tirar la pilota endavant, per contra de tenir un projecte a llarg termini sòlid i basat en la gent del territori i no tant en condicions més fluctuants com pot ser el turisme.
• Els jocs olímpics poden ser una “moneda de canvi” per poder aconseguir coses fructíferes pel territori. 
• El territori i la seva gent ha d’exigir dignitat i no vendre’s per tal de tenir inversions al territori. Per molt que sigui aquest territori menys poblat que altres zones no em d’estar desmerescuts, sinó penalitzats positivament. 
• Es necessari un full de ruta alternatiu al model de turisme caduc, s’anima a les noves generacions a proposar alternatives reals i palpables per tal de modificar les posicions polítiques actuals.

PROMOCIÓ D’ESPORTISTES

• Sembla que aquesta promoció que ara sembla que d’espunta amb subvencions a les escoles, es per complir amb un requisit del COI i fer que la pràctica dels esports d’hivern s’estengui entre la gent més jove.

• Perquè aquesta promoció no es va fer en èpoques de bonança econòmica i ara, amb la situació de ciris que estem, si que es fa

• Hi ha esports que es promocionen més que d’altres.

Esperem que en futures assemblees obertes puguem debatre i conversar tant o més que en aquesta sobre temes importants i cabdals pel territori.

Us emplacem a estar atentes a noves convocatòries.